Article d'opinió sobre la imaginació

Una de les millors maneres de trencar els falsos prejudicis sobre la immigració és coneixent-la. Saber qui són, on viuen, quines tradicions tenen i, sobretot, tenir-ne amistats, companys de feina o companys d'esport. Aquesta idea és la que assumeix la que en la literatura s'anomena com a "hipòtesi del contacte". Una hipòtesi basada en un mecanisme clar i directe: quan coneixes una persona immigrada (o d'origen immigrant), es comencen a trencar les possibles percepcions negatives que en tenies.

A Catalunya la immigració és, com d'altres temes, un problema públic sobredimensionat. Quan preguntes als ciutadans "quin és el principal problema de Catalunya?", entre el 20 i el 30%, segons l'època, assenyala la immigració. En canvi, quan la pregunta és "i quin és el problema més important per a vostè personalment?", només prop del 5% respon la immigració. Per tant, hi ha un decalatge important entre la immigració com a problema públic i com a problema que afecta l'esfera individual. Dit d'una altra manera, hi ha la percepció que la immigració és un fenomen públic problemàtic, tot i que la incidència individual reconeguda sigui força més inferior.

Alguna persona pot, però, posar en dubte que la immigració sigui un problema sobredimensionat. Mirem-ho. Allò que suceeix s'il·lustra perfectament en el següent gràfic. Cada punt representa un municipi català. La immigració percebuda està extreta de la pregunta: "I de cada 100 persones que viuen al seu municipi, quantes diria que són immigrants?" (dades del CEO). La immigració real correspon a la xifra d'immigració segons el padró (Idescat).

Toni Rodon