1.      Arguments de pes

Presentar arguments convincents pot ser més fàcil del que sembla. No es tracta de tenir grans coneixements de la matèria; el que compta és presentar les nostres afirmacions d'una manera estratègica. És com quan volem regalar alguna cosa a algú: encara que l'objecte només sigui un petit detall, canvia molt si l'emboliquem d'una manera atractiva i original o si el donem sense embolicar.

2.      Bona presentació formal del text

A més d'un picatge correcte, ens cal organitzar bé l'espai (deixeu marges de respecte: aprofitar el paper al màxim és angoixant, però deixar uns marges excessius també molesta) i marcar visualment les diferents parts del text: títol, paràgrafs, etc.

3.      Economia: una regla d'or

Un text excessivament llarg atabala el lector abans de començar a llegir. L'economia s'aconsegueix dient el mateix amb menys paraules i evitant la informació innecessària.

4.      Connectors al servei del text

Els connectors lliguen les idees i capten l'atenció del lector. Per exemple: com dèiem abans, en altres paraules, etc

5.      L'atractiu dels recursos estilístics

De recursos estilístics, n'hi ha diversos, però els que ens poden ser més útils són les preguntes retòriques, les citacions textuals, els jocs de paraules, les frases fetes, etc.

• Preguntes retòriques: és un recurs molt interessant, perquè quan formulem la pregunta, el lector ja sap que la contestarem nosaltres, sap que nosaltres en tenim la resposta. És a dir, captem la seva atenció avançant-li que li descobrirem una informació que nosaltres sabem. És com si li diguéssim: "Mira, ara et mostraré el meu coneixement." I el lector, és clar, està en més predisposició de creure'ns.

• Citacions textuals: és com aportar un argument d'autoritat, especialment si la font és reconeguda.

•  Frases fetes: mostren riquesa de llenguatge i, a més, si és una frase que el lector pot conèixer, és una manera còmplice d'implicar-lo en el nostre escrit.

És molt important, però, no abusar dels recursos estilístics. Només aconseguiríem l'efecte contrari al desitjat: en comptes d'un text atractiu i ric, seria un escrit feixuc i poc clar en el seu fil argumental.

6.      Una organització del text que encaixa

Una bona argumentació és com encaixar les peces d'un trencaclosques. Les peces, en el nostre cas, són els paràgrafs. Hi ha d'haver paràgrafs d'introducció, d'exposició de la tesi, d'exemplificació, de conclusió, col·locats ordenadament perquè el lector segueixi el fil argumental que li proposem. És com si el tinguéssim a les nostres mans i l'haguéssim de conduir. Hem d'evitar que es perdi, que hagi d'interpretar.

7.      Bon ús de la gramàtica

El text serà més atractiu si utilitzem un lèxic variat i precís, si fem servir els signes de puntuació d'una manera estratègica (no acabem posant comes d'una manera automàtica; guions, punts i coma i dos punts trenquen la rutina i donen molta informació) i tenim cura de l'ortografia.

8.      Un títol que no enganyi, però que tampoc avorreixi

No hem de ser excessivament retòrics a l'hora de buscar un títol bonic. Podria ser que aquest títol prometés més del que realment ofereix el text. Però tampoc hem de caure en títols que no diguin res. Pensem que el primer que llegirà el lector és precisament el títol, i és bo començar amb una mica d'empenta per atreure'l. Podem intentar que el títol ja avanci una mica la nostra tesi.

• El cinema i el teatre: anuncia de què parlarem, però no avança la tesi de l'autor.

• Cinema versus teatre: ja ens avança que farem una comparació, però encara és massa inconcret.

• El cinema cau en picat: és un títol-tesi; ho haurem de demostrar al llarg del text.

• El cinema: the end, o El cinema: última presa: també avancen la nostra tesi, però és menys arriscat que l'anterior perquè no és una afirmació tan categòrica; és un títol que ens dóna més marge en la nostra argumentació. A més, juga amb el llenguatge cinematogràfic, i això el fa més atractiu.