Gèneres d'opinió
1- Editorial
Article de fons sobre un tema rellevant d'actualitat. El text està redactat de forma impersonal i amb serietat. Aquesta última instància convida a la reflexió.
El responsable de l'opinió abocada és el periòdic, independentment de les persones que ho redactin. És a dir, no té signatura i reflecteix la ideologia del diari.
No sempre té un receptor ampli. Moltes vegades, es fan pensant en els lectors; com podrien ser determinats sectors de l'opinió pública (líders d'opinió, grups de pressió, ...)
Consta d'una estructura predeterminada. Presentació del personal del diari i el mateix editorial. Encara que predomina el caràcter argumentatiu, també es troben parts expositives.
El seu principal objectiu és formar l'opinió sobre un tema destacat.
2- Anàlisi radial o televisiu
Durant una transmissió radial o televisiva, un periodista pot dedicar-se a pensar del tema en debat. Un format possible és de preguntes i respostes: un moderador planteja preguntes, i els analistes plantegen les seves postures.
En espectacles artístics i esportius, existeix la figura del comentarista. Aquest descriu l'espectacle en diferents moments de la transmissió: abans del seu desenvolupament, a mesura que es desenvolupa i un cop finalitzat. En el cas del comentarista esportiu, descriu les fortaleses i debilitats dels participants, i com les seves accions influeixen en el resultat de la trobada.
Els comentaristes són imparcials si descriuen als rivals de manera neutral, i parcials si descriuen principalment el partit des del punt de vista d'un dels competidors. Això ocorre principalment en competicions entre seleccions si algun dels participants és del mateix país que el comentarista o mitjà. També hi ha mitjans de propietat d'un equip, que per tant simpatitzen amb aquest i els seus comentaristes són parcials.
3- columna
És un comentari personal sobre una qüestió d'actualitat.
El seu emissor sol ser un col·laborador habitual de diari, encara que no pertany a la seva plantilla, té una relació estreta amb la mateixa.
La seva principal característica és la manera en què combina aspectes reals amb elements ficticis. Per a això, utilitza una estructura lliure marcada per la brevetat.
La seva intenció, a part de donar a conèixer l'opinió de l'autor, és literària i pragmàtica de vegades.